De fracassar i tornar a començar,
De seguir un camí i haver de torçar,
De trobar el dolor i haver de afrontar-lo.
A això no li diguis adversitat, digues saviesa.
Fa 3 anys que practico atletisme i aquesta serà la meva quarta temporada, en aquets tres anys, he assolit victòries, que hem donaven força per continuar entrenant, i derrotes, per mi, eren dosis de humilitat i m’ajudaven a ser millor esportista. Aquest any una inoportuna lesió, esta fent que hagi de torçar el meu camí, amb intel·ligència estic segur que el nou camí em portarà a un èxit millor.
A això de sentir la mà de Déu i saber-te impotent,
De fixar-te un objectiu i haver de seguir un altre,
De fugir d’una prova i haver de encarar-la,
De planejar un vol i haver de retallar,
D’aspirar i no poder,
De voler i no saber,
D’avançar i no arribar,
A això no li diguis càstig, digues ensenyament.
Aquest any he fet una preparació en alçada a Font Romeu, les primeres setmanes varen ser molt profitoses, però les dues últimes, les pistes d’atletisme només les veia quan entrenava el meu company Angel Mullera, jo em passava els dies fent bicicleta o piscina, volia córrer, però, la lesió m’ho impedia. Dos dels meus objectius de la temporada, Bilbao i Huelva, dos mítings de molt nivell , on podia intentar millorar la meva marca personal en la distància dels 1500 metres , però, degut a les circumstàncies, em veig obligat a modificar els meus objectius i curses.
A això de passar junts, dies radiants,
Dies feliços i dies tristos,
Dies de soledat i dies de companyia.
A això no li diguis rutina, digues experiència.
En tots els esports, és passa per moments difícils, però, tenir una persona al costat que et recolzi i que et transmeti confiança, es molt important, aquesta persona, es el meu entrenador ( Josep Carballude ), ha estat la persona que va fer que plagues del mon del futbol i em dediques al atletisme, fa tres anys que hi és el meu costat, i hem viscut moments bons i dolents, i els dolents sempre els hem sabut superar, així que aquet cop també ens en sortirem, i serà un experiència més en el nostre camí, direcció a els ...........
A això de que els teus ulls mirin i les teves orelles sentin,
El teu cervell funcioni i les teves mans treballin,
La teva ànima irradiï, la teva sensibilitat senti, i el teu cor estimi.
A això, no li diguis poder humà, digues miracle diví.
Aquesta estrofa, es bàsicament, per a totes aquelles persones que estiguin sanes, dir-los que gaudeixin de la vida i del dia a dia, que hi ha persones com en RICHI, que per la loteria de la vida, no la poden gaudir.
Els atletes de l’associació Atlètica Palamós el dia 17 de juny organitzarem la marxa mar i muntanya, perquè tothom faci esport, i gaudeixi dels paisatges de Palamós, i també les persones que vingueu, Ajudareu a col·laborar amb en RICHI, es un noi de sis anys que pateix un càncer, i actualment està a Boston (USA) reben el tractament. El dia 17 de juny tothom a fer esport, per la satisfacció personal i per un acte solidari. US HI ESPEREM
| foto de Nardo Peniza, en la milla de Sant Antoni de Calonge |



